|
Tùtto e a-a spedîa
[ Grafîa ofiçiâ ]
Pe poéi savéi a-a spedîa cómme se scrîve ò se lêze 'na létia ò 'n són, chi
sótta l'é riportòu, in órdine arfabético, tùtte e létie e tùtti i soìn (sti chi mìssi
tra paréntexi quàddre) che són prezénti inta léngoa zenéize. Tra e paréntexi riónde
vén dîto cös'o l'é o scìnbolo; gh'é pöi 'na brêve spiegaçión.
[ Dìnni a teu ]
[ Lêzi i coménti ] |
 Màppa do scîto
 Dôv'én i coménti
 Covertìnn-a
|
|
- [2] (són) són da eu françéize in paròlle
come meu, lagheu, o se scrîve eu
- a (vocâle) són [a]
- à són cùrto, o se dêuvia sôlo in poziçión
tònica
- â són lóngo tònico ò àtono
- æ (létia) són [E:] lóngo e
avèrto
- ma into grùppo ænn- e into grùppo de fìn paròlla æn
a gh'à o són [E] cùrto e avèrto
- se a létia æ a no l'é disponìbile se dêuvia o digràmma ae
scibén ch'o peu lasciâ di dùbbi.
- b (consonànte) són [b]
- c (consonànte) cómme in italiàn
- ç (consonànte) c co-a côa, c co-a
çedìggia, són [s]
- ch (digràmma) són [k], o se dêuvia prìmma
de e, i, eu
- ci (digràmma) són [tS], o se dêuvia prìmma
de a, æ, o, u
- d (consonànte) són [d]
- [dZ] són da g de gîta, o se scrîve g
- e (vocâle) són cùrto avèrto [E] ò seròu
[e], ciù de spésso seròu
- é són [e] cùrto e seròu, o se dêuvia
sôlo in poziçión tònica
- ê són [e:] lóngo e seròu, tònico ò
àtono
- è són [E] cùrto e avèrto, o se
dêuvia sôlo in poziçión tònica
- eu (digràmma) són [2] lóngo ò cùrto
- éu són [2] cùrto, o se dêuvia sôlo in
poziçión tònica
- êu són [2:] lóngo tònico ò àtono
- f (consonànte) són [f]
- g (consonànte) cómme in italiàn
- [g] són da g de gàtto, o se scrîve g
- gh (digràmma) són [g], o se dêuvia prìmma
de e, i, eu
- gi (digràmma) són [dZ], o se dêuvia prìmma
de a, æ, o, u
- gl (digràmma) són [L] ch'o no l'exìste in
zenéize, o s'atrêuva inte quàrche italianìsmo e inte quàrche parlâ locâle
- gn (digràmma) són [J]
- h (consonànte), a no vêgne utilizâ pe l'indicatîvo
prezénte do vèrbo avéi
- [H] (són) són da semivocâle u françéize in
paròlle cómme nuâ, o se scrîve
u
- i (vocâle) cómme in italiàn
- ì són cùrto, o se dêuvia sôlo in poziçión
tònica
- î són lóngo tònico ò àtono
- j (semivocâle) són da semivocâle i
- A peu êse dêuviâ dòppo a c, a g e o digràmma sc pe marcâ
che
- diversaménte da-o ténpo infinîo, into ténpo indicatîvo futûro
a i a se dêve fâ sentî in stisinìn: (prìmma paròlla: infinîo, segónda:
futûro) mangiâ [maN"dZa:],
mangjâ [maN"dZja:]; maciâ [ma"tSa:], macjâ [ma"tSja:]; lasciâ [la"Sa:], lascjâ
[la"Sja:].
- diversaménte da-o particìpio pasòu, into ténpo condiçionâle
prezénte a i a se dêve fâ sentî in stisinìn: (prìmma paròlla: particìpio
pasòu, segónda: condiçionâle prezénte)
mangiæ [maN"dZE:],
mangjæ [maN"dZjE:];
maciæ [ma"tSE:],
macjæ [ma"tSjE:];
lasciæ [la"SE:],
lascjæ
[la"SjE:].
A peu êse dêuviâ, ma no se conséggia de fâlo, tra dôe vocâle pe indicâ o són
[j] inténso in paròlle cómme
màjo ["majjo],
séja ["sejja]; chi o fæto o l'é mêno crìtico perché se a
vocâle ch'a vêgne prìmma a l'é cùrta a [j] a l'é inténsa, s'a l'é lónga no:
véja, e cùrta, [j] inténsa
["vejja]; mizêia, e lónga
[j] normâle [mi"ze:ja].
[j] (són) són da semivocâle i in paròlle cómme
mainâ, o se scrîve i;
inte quàrche câxo o peu êse scrîto j
[J] (són) són da gn de vêgno, o se scrîve gn
[k] són da c de cànto,
o se scrîve c
l (consonànte) són [l]
m (consonànte) són [m]
- a peu êse dêuviâ davànti a b e p a-o pòsto da n
n (consonànte)
- a gh'à o són velâre [N] a-a fìn da paròlla, into grùppo nn-,
prìmma de 'na consonànte; a se dêuvia ànche prìmma da b e da p
- a gh'à o són dentâle [n] prìmma de 'na vocâle
nn- (grùppo) són [N] da n velâre ch'o se
prononçia dìndo e dôe n arenbæ a-a vocâle tònica ch'a vêgne sùbito prìmma do
grùppo
- o s'atrêuva sôlo inta penùrtima scìlaba e o l'é de lóngo tònico
- o grùppo nn sénsa o tratìn o se dîxe cómme in italiàn
[N] (són) són da n velâre in paròlle cómme
ronsón, o se scrîve
n
o (vocâle) són [u] da u italiànn-a
lóngo ò cùrto con 'n'eceçión into ditóngo àtono ou dôve o se pronónçia
[O]
- ó són [u] cùrto, o se dêuvia sôlo in
poziçión tònica
- ô són [u:] lóngo tònico ò àtono
ò (vocâle) són [O] da o italiànn-a cùrto
tònico ò àtono
ö (vocâle) són [O:] da o italiànn-a lóngo
tònico ò àtono
[O] (són) són da o italiànn-a, s'o l'é cùrto
o se scrîve ò, s'o l'é lóngo o se scrîve ö, into ditóngo àtono
ou o se scrîve o
p (consonànte) són [p]
q (consonànte) són [k]
r (consonànte) són [r]
s (consonànte)
- són [s] se prìmma de 'na vocâle
- suono [s] oppure [z] se prìmma de 'na consonànte, pægio
cómme in italiàn
[s] (són) són da s de sàcco, o se scrîve s mêno de quànde, pe raxoìn
etimològiche, no se dêve utilizâ a ç
[S] (són) són da sc de scêna, o se scrîve sc prìmma de e, i, eu
e sci prìmma de a æ, o, u
sc (digràmma) són [S], o se dêuvia prìmma de
e, i, eu
sci (trigràmma) són [S], o se dêuvia prìmma
de a æ, o, u
scc (grùppo) o l'é fæto de doî soìn [StS]:
o són [S] segoîo, cómme 'na scciupetâ, da-o són [tS], o se dêuvia
prìmma de e, i, eu
scci (grùppo) o l'é fæto de doî soìn [StS]:
o són [S] segoîo, cómme 'na scciupetâ, da-o són [tS], o se dêuvia
prìmma de a æ, o, u
t (consonànte) són [t]
[tS] són da c de cilìndro, o se scrîve c
u (vocâle) són [y] da u françéize con
træ eceçioìn dôve a gh'à o són [w]: into grùppo qu, into ditóngo
tònico òu, into ditóngo atono ou
- ù són [y] cùrto, o se dêuvia sôlo in
poziçión tònica
- û són [y:] lóngo tònico ò àtono
[u] (són) són da u italiànn-a, o se scrîve
o, ó, ô
[y] (són) són da u françéize in paròlle
cómme fugàssa, o se scrîve
u, ù, û
v (consonànte) són [v]
[w] (són) són da semivocâle u italiànn-a in
paròlle cómme goìdda, o se scrîve
o con træ eceçioìn: into grùppo qu, into ditóngo tònico òu,
into ditóngo atono ou
x (consonànte) són [Z]
z (consonànte) són [z]
[z] (són) són da s de smangiaxón, o se scrîve z se prìmma de 'na vocâle,
o se scrîve s se prìmma de 'na consonànte
[Z] (són) són da j françéize in parole come
xanbón, o se scrîve
x
|
[ in çimma da pàgina ]
|
àn dîto a seu
29/08/2013 - 15:16
ALB, Zêna
Gh'émmo za rispòsto chi.
Pe comoditæ riportémmo chi sótta quéllo ch'émmo scrîto la.
Con tùtti i acénti se scrîve coscì: Segnô agiùtime!
Co-i sôli acénti òbligatöi se scrîve coscì: Segnô agiutime! 29/08/2013 - 14:43
ROBERTO FRANCESCONI,
Scusatemi se sbaglio indirizzo ....ma sulu voiatri me poi agiuttà!!!
Voglio farmi un tattuaggio con scitto, naturalmente in zeneise, "SIGNORE AIUTAMI"..."SEGNU'
AGGIUTTIME", è giusto?
Vorrei la grafia precisa....anche perché non posso modificarla una volta tattuata la frase.
GRASSIE
Salutti
Roberto
17/01/2012 - 23:24
ALB, Zêna
Comensémmo intànto a dî che l'é consentîo de dêuviâ a "s" a-o pòsto da "ç". Ma
l'Académia a l'invîta a dêuviâ a ç perché o zenéize o ghe l'à e l'italiàn no.
L'é coscì do tùtto ciæo che o zenéize o no l'é 'n dialétto de l'italiàn. Se sciâ
veu savéi quarcösa de ciù sciâ vàdde a lêze chi. 16/01/2012 - 14:52
Dréia dii Lazaìn, Milan
Mi nu capisciu pecché gh'emmu da dovià e c co-a sediggia quando a gh'è a lettera
s. Ma n'aveimu ditu ch'a scritua a gh'a da esse fonetica e nu etimologica?
Grassie p'aa pasiensa
àn dîto a seu
22/11/2011 - 02:10
ALB, Zêna
Coscì: e... zu raieu!
18/10/2010 - 23:22
ALB, Zêna
Pe quànte ne sémmo niâtri o no gh'é.
18/10/2010 - 08:50
sara cristofori, roma
Vorrei sapere se esiste, come già per le lingue straniere, la possibilità di un
traduttore "in simultanea". Ho trovato solo dizionari e vocabolari per il genovese
ed è praticamente impossibile riuscire a tradurre un testo in questo modo.
Grazie per l'attenzione.
19/02/2010 - 00:01
ALB, Zêna
Nòtto che za in italiàn a régola 5-7-5- a no l'é rispetâ. In ògni mòddo a traduçión
de quéllo che sciâ l'à scrîto a l'é sta chi:
Alêgra l'âve
a l'èrba giâna...
profùmmo d'amê
18/02/2010 - 07:36
Massimo, Zena
http://Traduzione it-zeneise/
Mi piacerebbe tradurre un mio haiku in genovese ... mi daresti un aiuto ...
Allegra l'ape
all'erba gialla...
profumo di miele
L'ahiku DEVE rispettare la forma 5-7-5 sillabe (5 nel 1°, 7 nel 2°, 5 nel 3°)- se ti
interessa ci possiamo sentire via mail x approfondire.
Ti sarei grato per l'aiuto
:-)
http://mdzilioli.jimdo.com 02/09/2008 - 21:17
ALB, Zêna
Scià l'à raxón: "scibén che" o refûa o congiontîvo. Émmo corètto. Cómm'o dîva o Petrucci
niâtri zenéixi gh'émmo o nemîgo in câza: l'italiàn! Sciâ pénse che scìnn-a o Baçigalô
inte l'Enéide (terza otâva) o l'à scrîto: "Ma andémmo la, scibén ségge za l'ôa"; e sciâ
nòtte che o vèrso "corètto": Ma andémmo la, scibén che l'é za l'ôa" o l'é 'n endecascìlabo
ascì! E ghe n'é pe coscì de zenéixi che dêuvian o congiontîvo...
02/09/2008 - 18:52
Stefano (Steva), Genova (Zena)
http://www.tuttozena.org/
Gh'ò 'na domanda.
O "sciben", in zeneize, no va con l'indicativo?
Viatri éi scrito "scibén ch'o pòsse lasciâ di dùbbi".
Mi aviæ scrito "sciben ch'o peu...".
Me sbalio? |
[ in çimma da
pàgina ] |
