L’Esperànto o l’é ’na léngoa aglutinànte, scìmile in quésto a çèrte léngoe de l'Òriénte; e paròlle àn òrìgine da-a concadenaçión de ciù eleménti lescicâli che a l’intèrno da paròlla mæxima rèstan sénpre bén distingoìbili dæto che inta léngoa mànca o fenòmeno da flesción.

Inta fórma ciù sénplice l’aglutinaçión a l’avêgne tra réixe lescicâle e finâle gramaticâle: Ĝenovo (Zêna), ĝenova (agetîvo: Paroli la ĝenovan lingvon / Parlâ a léngoa zenéize), ĝenove (avèrbio: Skribi ĝenove / Scrîve in zenéize), ĝenovano (sostantîvo: zenéize, persónn-a de Zêna).

Pe cóntra, in mainêa ciù conplèssa e paròlle pêuan êse conpòste con l’unión de réixe divèrse dónde l’ùrtima a l’é caraterizâ da quélla (ò da quélle) precedénti: vaporŝipo (bàrco a vapôre, piròscafo); skribmaŝino (màchina pe scrîve); skribotablo (töa da scrîtûa, scrivanîa). Inta térsa paròlla a vocâle “o” inserîa tra e dôe réixe a gh'à a fonçión eofònica de evitâ l’incóntro de dôe consonànti de no fàçile pronónçia consecutîva.

E poscibilitæ de conbinaçión de réixe lescicâli, prefìssi e sufìssi conséntan de derivâ vocàboli conprenscìbili che riêscian a esprìmme concétti conplèssi, prezénpio, costroîo d’in gîo a-a réixe “ide-”, samideano, che veu dî ménbro de ’n grùppo de persónn-e che condivìdan e mæxime òpinioìn (e scinònimo de Esperantìsta).

E paròlle conpòste e l’ûzo di prefìssi són ascì òcaxón de radópio de vocâli ò de consonànti, se no ciutòsto ræo in Esperànto, ànsi, limitòu a quànde se dêve evitâ l'òmografîa tra paròlle de scignificâto divèrso, spêce into câxo di nómmi giögràfici: fino (fìn, concluxón), Finno (Finlandéize); lumo (lûxe), mallumo (scûo); edzo (màio), edzino (mogê), geedzoj (màio e mogê), dónde atrovémmo o prefìsso, “ge-”, ch’o l’ìndica che persónn-e ò béstie de tùtti doî i sèssi, in cóbia ò in grùppo che ségian, vêgnan conscideræ insémme.

Bruno Valle
Gruppo Esperanto Tigullio

Pigiòu da-o Gazzettino Sampierdarenese Anno XLIII - N. 1, 31 de zenâ do 2014