I vèrsci a-a fìn da pontâ do méize pasòu, l’aviéi acapîo, êan quélli famôzi do Quasimodo (ànsi, in Esperànto scriviêscimo Kŭazimodo perché, l’émmo za dîto, a léttia “q” inte l’alfabêto a no gh’é e a “s” a se prononçiéiva sórda) e n’àn permìsso de védde cómme se scrîve quàrche paròlla inte ’n prìmmo ezémpio de frâze costruîa inte sta léngoa.

In Esperànto e paròlle són recavæ da réixe lescicâli che in gràn pàrte vêgnan da-e léngoe parlæ in Eoröpa in antîgo (latìn, grêgo) e ancheu (léngoe neolatìnn-e, anglosàssoni, slâve). Scibén che exìste de paròlle aotònome, no réixe e mànco derivæ, cómme conzonçioìn, prepoxiçioìn, i avèrbi òriginâi, e interieçioìn ò l’artìcolo la, ùnico pe scingolâre e plurâle, maschîle e feminîle (no exìste i artìcoli indeterminatîvi un e unn-a), de sòlito e inta fórma ciù sénplice a ’na réixe se unìsce ’na terminaçión (ò finâle) che a càngia a segónda da natûa gramaticâle da paròlla che se dêve derivâ:

• “-o” pe-o sostantîvo a-o scingolâre (“-oj” a-o plurâle):
  lumo / lûxe; lumoj / lûxi
• “-a” pe l'agetîvo a-o scingolâre (“-aj” a-o plurâle):
  luma / luminôzo, luminôza; lumaj / luminôzi, luminôze
• “-e” pe-i avèrbi derivæ:
  lume / luminozaménte, in mòddo luminôzo
• “-i” pe-o vèrbo a l'infinîo de l’ùnica coniogaçión: lumi / luxî

O sufìsso “-in-” (ve aregordæ viro e virino?) o permétte de recavâ o feminîle da-o maschîle pe-e paròlle riferîe a persónn-e e a béstie: patro (poæ), patrino (moæ), patrina (matèrno, matèrna); doktoro (dotô), doktorino (dotoréssa); sinjoro (scignôro, sciô), sinjorino (scignôa, sciâ); fraŭlino (scignorìnn-a); kato (gàtto), katino (gàtta).

Bruno Valle
Gruppo Esperanto Tigullio

Pigiòu da-o Gazzettino Sampierdarenese Anno XLII - N. 10, 20 de dexénbre do 2013