L’alfabêto de l'Esperànto co-e seu vintéutto létie:
a b c ĉ d e f g ĝ
h ĥ i j ĵ k l m n
o p r s ŝ t u ŭ v z
o l’é caraterizòu da ’na rigorôza corispondénsa tra ségno e són: a ògni létia corispónde sôlo ’n
són e a ògni són sôlo ’na létia. Inta pronónçia, o són de ’na létia o l'arèsta sénpre bén distingoìbile
in mòddo indipendénte da-e létie che inta paròlla pêuan precêdila ò segoîla: quésto o l'esclùdde ògni
anbigoitæ fonética, cóbie de consonànti cómme “gl”, “gn”, “sc” no àn in Esperànto o dùplice són de
l'italiàn.
A-o contrâio de quànte sucêde in Zenéize e çìnque vocâli se pronónçian cómme in italiàn e sénsa
nisciùn particolâre són avèrto ò seròu, lóngo ò cùrto. E létie che a paragón do Zenéize àn bezéugno
de quàrche anotaçión són quéste:
c |
scìmile a “ts” ò a-a “z” inta paròlla italiànn-a “marzo” |
ĉ, ĝ |
sénpre dôsci cómme “c” e “g” in “ciàn” e “giànco” |
g, k |
sénpre dûe cómme “g” e “c” in “gànba” e “câza” |
h |
aspirâ cómme inte l’ingléize “house” ò into tedésco “haben” |
ĥ |
guturâle cómme “ch” into tedésco “Bach” ò “j” into spagnòllo “Juan” |
j |
cómme a vocâle “i”, ma sénsa mâi poéi arêze l’acénto |
ĵ |
cómme a “j” into françéize “jardin”, ò cómme a nòstra “x” |
n |
sénpre dentâle, cómme a “n” in “nàtta”, mâi velâre (“unn-a”) |
s |
cómme a “s” sórda in “sàbbo” ò a “ç” in “çénn-a” |
ŝ |
cómme “sc” in “sciô” |
ŭ |
cómme ’na brêve “u” italiànn-a, sénsa mâi arêze l’acénto |
z |
cómme a “z” in “Zêna” |
A propòxito, Zêna in Esperànto o se scrîve Ĝenovo e o no se pronónçia con l'acénto in sciâ
vocâle “e”, ma in sciâ prìmma “o”.
Bruno Valle
Gruppo Esperanto Tigullio
Pigiòu da-o Gazzettino Sampierdarenese
Anno XLII - N. 8, 31 d'òtôbre do 2013 |